Desmemoria

El pròxim 5 d'Agost començarà a Alemanya la Regional lleague, l'equivalent a la segona B espanyola. En el grup III iniciarà el Dinamo Dresden el seu enèsim intent d'ascendir a segona divisió.

Esta temporada el conjunt saxó complirà seixanta anys. Un aniversari que arriba en el pitjor moment de la història del club, sumit en la tercera categoria del futbol teutó i acuitat per infinitat de problemes a causa de l'extrema violència dels seus grups ultra, vinculats al nazisme, que han dut a les autoritats germanes a amenaçar amb la suspensió indefinida de la llicència del club si no remeten els actes vandàlics que cometen, generalment, en els desplaçaments. Famós va ser l'incendi d'un tren en Karlsruhe fa dos anys, causant la mort de 4 persones.

Encara que hui dia el Dinamo és més conegut per les atrocitats protagonitzades pels seus aficionats que pels seus èxits esportius el projecte del club més popular de Sajonia té bases sòlides, amb 20 mil socis, i una afluència mitja de 18 mil espectadors per partit és un dels gallets de la categoria, aspirant any rere any a l'ascens.

El Dinamo té darrere seu un imponent historial, campeonisim de la RDA, al costat del Dinamo Berlín, protagonitza una de les millors representacions europees de l'extinta Oberliga, solament superat pel sonat èxit en la Recopa del Magdeburg en 1974, proclamant-se campió després de vèncer al Milà en la final.

Els inicis del Dinamo Dresden foren tortuosos, el conjunt de sajonia va ser maltractat per les autoritats durant els anys 50 per ser un dels estandarts del moviment leninista, en contraposició del Estalinisme oficial del estat. En 1954 per orde de Erich Mielke , cap de la Stasi, la plantilla del D.Dresden va ser traspassada al SC Dinamo Berlín, acabat de fundar, amb l'intenció de crear un club potent en la capital. L'experiment va resultar catastròfic per als dos clubs, en 1956 el Dinamo Berlín va descendir a segona, i eixe any el Dresden, que va participar en primera amb juvenils, també. Fins 1960, el club de Dresden no tornaria a primera, no sense haver passat abans per la quarta divisió.

L'època daurada del Dinamo foren els 70. Una dècada on va aconseguir cinc de les vuit lligues que posseeix en les seues vitrines, 1971, 1973, 1976 , 1977 i 1978. El doblet de 1971 va ser el primer en l'historia del futbol de la Oberliga, èxit que repetiria en 1977. No tornaria a guanyar un campionat de lliga fins a finals dels 80, quan va acabar la dictadura del BFC Dinamo (Dinamo Berlín). El club berlines, durant les seues 10 lligues consecutives, soles va jugar 3 finals de copa, i les tres davant el D.Dresden, totes van acabar en les vitrines dels auri-negres, 1982,1984,1985.

Encara que el Dresden mai va disputar una final continental, si que va protagonitzar alguns capítols èpics en les competicions europees. Com el més intrèpid destaquem l'eliminatòria de vuitens de final de la Copa d'Europa contra el Bayern de Munich en 1973. El global de l'eliminatòria va acabar amb 7-6 per als bavaresos, després del triomf per 4-3 en Munic i l'empat a tres en Dresden, eliminatòria que va servir per a consagrar al Torpedo Muller com ariet, ja que va ser la bèstia negra dels aurinegres durant els 180 minuts.

Ni de bon tros seria l'única aparició dels saxons en Europa. En 1978 van eliminar a l'Atlètic de Madrid en vuitens de la UEFA, després d'endossar-los un contundent 3-0 a Alemanya, liquidant l'eliminatòria amb un 1-1 a Madrid. Les participacions en els 70 en la copa de la UEFA es poden considerar com un èxit, va aplegar fins a en tres ocasions a quarts de finals, eliminat a equips com la Roma, a la que va guanyar per 2-0 i 0-2, Juventus i Benfica.

Els grans èxits a Europa van haver d'esperar fins a bé entrats els vuitanta i fins i tot inaugurats els noranta. L'ultima participació del Dinamo en la copa de la Uefa data de 1989, on va arribar a diputar les semifinals d'esta competició, golejà per 4-0 al Victòria Bucarest i va empatar a zero a Romania. En semifinals esperaven els veïns del Stuttgart. Un Stuttgart que contava en les seues files amb un jove Jurgen Klinsman, per contra, el Dresden presentava a Ulf Kirsten, deixant en el banc a un jove ( 20 anys) Matthias Sammer. El partit d'anada va acabar amb 1-0 per al conjunt de la Mercedes, amb gol de Allgoewer en el descompte. El somni dels aurinegres va acabar amb un 0-0 en Dresden que va atorgar al Stuttgart el passe a la gran final, on se les voria amb el Nàpols de Maradona, campió després de vèncer 2-1 en Nàpols i empatar 3-3 en Stuttgart.

“En este estadi no es tornarà a jugar mai un partit europeu”

A pesar d'haver traspassat a M.Sammer i a Ulf Kirsten a Stuttgart i Bayer Leverkusen respectivament per sumes milionàries en l'estiu de 1990, encara li quedava una ultima pagina europea que escriure al conjunt saxó. Després d'alçar el que fins a hui és l'últim titul lliguer ( 8 ) i arribar a unes merescudes semifinals europees en la copa de la UEFA es va presentar el Dimano en la copa d'Europa.

Encara que a priori no contava per al quadre final, gràcies a l'èxode de talents que començava a patir la RDA després de la caiguda del mur, el conjunt aurinegre es va plantar en quarts de final de la copa d'Europa. El rival, l'Estrel·la Roja, a posteriori campió.



Es pot qualificar com el principi del fi, ja que eixa temporada va ser l'última de l'Oberliga. En el partit d'anada de quarts de final, Savicevic i Prosineki van destrossar a l'esquadra germana, un 3-0 a Belgrad apoteòsic, davant més de 80 mil espectadors. El partit de tornada va finalitzar 1-2, encara que no es van arribar a disputar en la seua totalitat els 90 minuts. En un estadi abarrotat amb 60 mil espectadors van haver càrregues policials i disturbis, donant-se per suspès l'encontre en el minut 76 de joc, atorgant així el passe a semifinals dels serbis.



El capità del Dinamo, Trautmman, després dels greus incidents protagonitzats per les dos aficions, i amb els precedents de Heisel, va llançar una lapidaria frase, “en este estadi no es tornarà a jugar mai un partit europeu”. La UEFA va sancionar al club amb 2 anys sense competir en competició europea, la trajectòria del equip en la Bundesliga mai va permetre retornar a Europa, sent eixe per tant, l'últim partit continental disputat pel club en la seua història.

La reunificació, al igual que per a tots els clubs del est va suposar la fi. Gràcies a quedar segon en l'Oberliga, va guanyar-se el dret de jugar la Bundesliga alemanya. Soles duraria 4 temporades en la màxima competició, en 1995 va baixar a segona, un descens que li costaria molt car. Eixa temporada degut a no poder fer front a les exigències de la lliga, va perdre la seua llicencia per al futbol professional, el club es va vore obligat a baixar a la quarta divisió. En 2002, després de múltiples ascensos, tornaria al futbol professional, la segona B alemanya, on aconseguiria l'ascens a segona, davant 35 mil espectadors, en 2004. Categoria en la que permaneixeria fins a 2007, on va tornar a baixar a la tercera categoria, on permanèix fins a l'actualitat.