Banega, internacional.


L'argentí va deixar de ser un menut i desconegut potrero enrolat en les files del València. El partit davant el Valladolid li ha servit per a donar el salt internacional, esta setmana diversos mitjans d'allò més granat del món del futbol li han dedicat al jugador del València columnes senceres, lloant les seues qualitats i destacant la seua progressió, sense oblidar en totes elles un advertiment cap al seleccionador argentí, per a que no s'oblide d'ell a l'hora de confeccionar la llista per al mundial.

Per a Marca el València soles és notícia per causa de mofa, escàndol o desmantellament rumb al Bernabeu de la seua plantilla, per això, va resultar sorprenent que la contraportada del passat dilluns del diari, en la seua tirada nacional, es centrara en Banega com estrela de la jornada de lliga, destacant les seues qualitats i lloant el seu treball. Però Marca no és res comparat amb els seus competidors continentals, el seu desprestigi lluny de la M-30 és abismal, el seu contingut amarillista aclaparador, el seu poc rigor i professionalitat són lo més destacable del rotatiu, per això el diari de la M és el més parodiat pels seus homònims europeus.

El primer medi de prestigi en centrar-se en Banega va ser el Diario Olé argentí. Des de dissabte passat han sigut vàries les "notes” (com es coneix allí una notícia) parlant d'Ever, fins i tot recollint declaracions de les seues rodes de premsa, amb titulars com "No perdió el tren" i "Locos for Ever". Lo més destacat del rotatiu bonaerense és la comparació amb Gago, amb afirmacions com: “..Y pensar que Ever debutó para sustituir al Pintita” ; “Banega si que aprovechó lo que tuvo en Europa, y ya es figura en Valencia, a diferencia de Gago, cada día con menos peso en Madrid.” No s'obliden de Maradona, on situen al valencianista com titular indiscutible en l'onze argentí per al mundial.

D'Argentina a Europa. FourFourTwo, el Magazine angles, diumenge passat va centrar el seu anàlisi sobre la jornada de lliga en Banega, situant-lo entre els tres millors centrecampistes del campionat. El més destacable de l'article van ser els qualificatius cap a Maradona: “Llàstima que Argentina tinga un seleccionador que viu en la confusió permanent, ja que Banega deuria ser titular indiscutible a Sud-àfrica amb la seua selecció, però probablement Maradona no sàpiga qui és Banega.”. Com si això no fos suficient, dimarts passat, L'equipe, va incloure al 8 valencianista en l'onze ideal de la jornada a Europa, destacant d'Ever, la seua visió de joc, la seua qualitat a l'hora de treure el baló, i la seua capacitat per a fer jugar a l'equip. Tota una declaració d'intencions del primer diari esportiu mundial.

El contrapunt està a casa. Com si fos valencià de soca-rel, Ever no és profeta en la seua terra. La indiferència cap a la seua figura en els medis és contínua. Ací prevalen els publireportajes a jugadors passats de volta, que poc o res aporten, les mofes, els linxaments públics, i les exigències fanàtiques sobre renovacions i menyspreus a llegendes vives que es dirigeixen cap a la retirada. Ja no és cosa d'un partit, com es va afirmar fins a la sacietat durant els primers mesos de competició per aquells que es van negar a aplaudir la irrupció del jugador en l'onze titular, Banega és tota una realitat, i sense sostre a la vista.

Al futbol amb la PSP.


Fa temps que el món del futbol va treballar per a rendibilitzar l'estada dels seus aficionats en els respectius estadis, i amb això, traure la seua particular tallada econòmica. Els nous recintes construïts en europa i el món ofereixen un ventall d'ofertes per a captar al consumidor, des de centres de spa i fitnes, fins a sortidors gratis de cervesa, incloent centres comercials, restaurants, bars i fins i tot cinemes. Tot pensat per a fidelizar l'estada en el recinte dels milers de visitants durant els caps de setmana. La tendència està canviant i cada dia més els clubs treballen a oferir nous i millors serveis per a que l'espectador puga interactuar amb el joc. Concursos via sms, sortejos, informació personalitzada via telèfon mòbil... tot això pot tindre els dies contats.

Hui l'Arsenal i Sony han arribat a un acord tecnològic que dóna un pas més enllà en la interactivitat de l'aficionat que assisteix a l'estadi. PSP ha desenvolupat múltiples aplicacions per a que tot aquell que acudisca amb la seua Play Station Portable al Emirates, puga accedir per soles 10 lliures per temporada (12 euros aprox.) a un fum d'aplicacions i serveis. Este acord és pioner en el món i reportarà al club uns ingressos continuats de més de 9 milions d'euros anuals.

Tot aquell fan de l'Arsenal que acudisca a l'estadi amb la PSP podrà accedir a través de Macht+ (l'aplicació creada en exclusiva per a l'Arsenal) a altre món. Amb este servei es tindrà disponible les repeticions de les jugades més destacades del partit de forma instantània, des de tots els punts de vista, i des de tots els angles, emulant les possibilitats que dóna el famós joc de EA Sports, FIFA10. A més, l'aficionat podrà accedir al programa oficial del partit, tindrà accés detallat a alineacions, estadístiques, classificació en temps real i un livescore amb els resultandos en viu de la resta d'encontres de la jornada, a més de poder accedir a un resum del partit de 5 minuts de durada de forma instantània una vegada finalitzat el partit, així com les rodes de premsa.

Tom Fox, director comercial de l'Arsenal, assegura que amb esta mesura, els visitants al Emirates trauran major profit de la seua estada en l'estadi. Culminant l'àrdua tasca que es va emprendre des de la seua inauguració per a convertir al Emirates en un recinte pioner en el món de l'esport. Macht+ ofereix immenses possibilitats, ja que en boca del director comercial, els potencials patrocinadors que vulguen aparèixer en l'aplicació, podran emetre publicitat personalitzada seguint els perfils de cada usuari, contribuint a augmentar els ingressos per explotació de l'estadi en un 30%.

De forma experimental es posarà en marxa a final de temporada, una vegada acabats els treballs d'instal·lació de càmeres i altres dispositius necessaris per al funcionament de l'aplicació, entrant en vigor a partir del pròxim curs futbolístic.

Re involució.


Com una roina còpia de temporades passades es va presentar el VCF a Sevilla, fent gala de totes les carències que li han dut a deixar de ser gran, per a convertir-se en un equip vulgar amb molta qualitat. Potser siga cosa d'entrenadors, ja que els últims han estat tallats pel mateix patró, o potser la culpa la tinga la falta de valentia per a portar a terme la revolució que duu demanant a crits este grup des de fa anys. Siga qui siga el culpable, esta plantilla careix d'ànima, d'esperit i de caràcter, virtuts vitals en tot equip que es considere guanyador.

Aquell VCF que no es posava límits, encara que caminava amb els peus de plom, aquell equip de caràcter guanyador que tenia el superar-se a si mateix com únic objectiu, que eixia sense complexos ni pors a disputar els partits va morir fa molt, massa, la seua mort ha deixat pas a un cos amorf sense voluntat ni actitud suficient per a situar-se a l'altura que se li suposa.

No ens podem permetre el luxe de donar la imatge d'equip menut cada vegada que s'ha d'afrontar un compromís important. En eixos envits és quan cal fer gala de tot el que es té, i ací, és on fem aigües. Improvisar, és la imatge que es desprèn en estos partits, no hi ha ordre ni patró, ni tan sols mariner capaç de conduir la nau a bon port. Un mal que s'ha convertit en endèmic, en tradició. Jugant amb la calculadora en camps menors i amb el bolquer replet en els grans és difícil aconseguir objectius, per mínims que siguen.

El pitjor mal de tots és que no n'hi han líders a la vista capaços de revertir esta situació. Ni en el club, ni en la plantilla, ni en la banqueta. Una manada de balenes condemnades a encallar en la costa per falta d'un guia amb trellat. El pitjor de tot és la imatge donada, a Tenerife i la que es va donar ahir. És lamentable que l'objectiu d'una plantilla d'alt valor, el tercer pressupost d'esta lliga, siga arribar a Sevilla per a salvar el gol-average, un objectiu indigne fins per al Xerez, la classificació del qual en la lliga de l'amor propi ens triplica en puntuació.

Emery arriba a desconcertar, ja es va trair a si mateix contra el Reial Madrid, prohibint, per por, el plantejament que tan brillantment va posar contra les cordes al Barça. Esta temporada segons pareix, està disposat a repetir els mateixos patrons que li van condemnar en l'últim tram de la passada campanya. Si esta és la línia a seguir en el Calderón, Camp Nou , Bernabeu i Madrigral, ja pot preparar el basc la seua maleta. Pretendre guanyar-li al Sevilla en múscul, ofici i patades, és pretendre massa, al Sevilla se li guanya amb futbol, que és el que et sobra.